Mauro Wolf presenta en el seu llibre La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, els models teòrics o principals etapes que s'han anat succeint al llarg del segle XX en la història de la mass communications research. Principalment trobem el model de l'agulla hipodèrmica i la teoria dels efectes limitats, vegem-ho.
En primer lloc, cal tenir
en compte però que s’ha situat, com a principal punt de partida de qualsevol
acció comunicativa, la persuasió, entesa
com el procés de fer creure alguna cosa al receptor del missatge per tal que
aquest actuï d’acord a la voluntat del que comunica. La persuasió és
l’activitat i font principal dels mitjans de comunicació per aconseguir allò
que es proposen i que esperen dels receptors.
El model d’agulla hipodèrmica o bullet theory es situa temporalment
entre les dues guerres mundials, entre 1914 i 1940. La teoria pressuposa la
immediatesa, mecanicitat i amplitud dels
efectes dels mitjans sobre el públic, amb atacs directes convertits en
missatges entre un comunicador i un receptor col·lectiu. La teoria es basa en
dos premisses cabdals que conformen el marc teòric; el corrent conductista de la psicologia de Watson, Pavlov i Skinner i
la teoria social de la “societat massa”.
El corrent conductista,
iniciat per John Broadus Watson, proposaria l’eliminació de la consciència com
a punt central de la psicologia, ja que creu que aquesta cerca pertany a
l’àmbit filosòfic, i establiria un mètode mitjançant el qual s’estudiés el
comportament humà a través de la conducta observable. La psicologia de la
conducta, objectiva i mesurable i gràcies al mètode d’observació directa, seria
capaç de predir la resposta de l’individu (variable dependent) davant d’un
estímul controlat (variable independent), establint generalitats en el
comportament humà.
Aquest model estímul-resposta
funcionava en l’àmbit comunicatiu en tant que l’impacte directe dels missatges
(com a estímuls condicionants) i els seus efectes sobre les persones, els seus
desitjos i opinions, com a resposta condicionada per aquests missatges, son la
clau del èxit comunicatiu. D’aquesta manera, els estímuls i les respostes a
aquests poden ser predits anteriorment mitjançant la observació prèvia.
Per altra banda, la
concepció de la “societat massa” pressuposa la idea que el públic de les
comunicacions de massa està individualitzat, aïllat i desarrelat a causa de la
dissolució dels vincles socials que el procés de modernització ha aportat. En
aquest sentit, la massa és fàcilment dominable per la pèrdua de valors que ha
patit i amb aquesta visió, el procés de comunicació fàcilment es converteix en
un procés d’influència, manipulacions i control de les persones.
«Cada individuo es un átomo aislado que reacciona por
separado a las órdenes y a las sugerencias de los medios de comunicación de
masas monopolizados'> (WRITGHT Mills, 1963, 203).
Així doncs, la teoría hipodérmica fou durant molt de temps considerada com el paradigma de la persuasió i dels efectes il·limitats de la propaganda.
La segona etapa principal
en la història recent dels estudis dels mitjans de comunicació s’anomena “l’etapa del paradigma dominant o teoria
dels efectes limitats”. Gràcies als estudis de recerca en el camp de la
psicologia social de Lazerfels i Berelson, es tendiria a relativitzar el punt
de vista del model hipodèrmic, concloent que els mitjans de comunicació tenen
una influència bastant limitada sobre els comportaments i les actituds.
Així doncs, la teoria dels efectes limitats sorgiria en contraposició tot argumentant que el plantejament de “l’individu com a àtom aïllat” no es sosté perquè els individus són més que ells i la seva individualitat. En aquest sentit, segons els autors, cal tenir en compte altres factors que rodegen les persones i que anomenen “grups socials primaris” com l’entorn familiar, i els “grups socials secundaris” com l’entorn professional, l’ambient religiós, el polític i el cultural. La propaganda o informació massiva llençada cap als individus es filtra, doncs, tant pels grups primaris com pels líders d’opinió (als anys quaranta es considerava com a estructura comunicativa “notícia-propaganda-ràdio-líder d’opinió-sectors menys actius de la població”).
Així doncs, la teoria dels efectes limitats sorgiria en contraposició tot argumentant que el plantejament de “l’individu com a àtom aïllat” no es sosté perquè els individus són més que ells i la seva individualitat. En aquest sentit, segons els autors, cal tenir en compte altres factors que rodegen les persones i que anomenen “grups socials primaris” com l’entorn familiar, i els “grups socials secundaris” com l’entorn professional, l’ambient religiós, el polític i el cultural. La propaganda o informació massiva llençada cap als individus es filtra, doncs, tant pels grups primaris com pels líders d’opinió (als anys quaranta es considerava com a estructura comunicativa “notícia-propaganda-ràdio-líder d’opinió-sectors menys actius de la població”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada