divendres, 31 de maig de 2013

La codificació i la decodificació per Stuart Hall

Stuart Hall és un dels autors més importants i cèlebres del Centre d’Estudis Culturals Contemporanis de la Universitat de Birmingham, constituït l’any 1963. Aquest centre es caracteritza per ser una institució que els seus autors, des d’una perspectiva més o menys crítica i radical d’origen marxista o neomarxista, portarien a terme una recerca sobre el control ideològic dels mitjans de comunicació de masses i sobre la internalització inconscient dels valors de la cultura dominant per part dels consumidors[1].

En el discurs de Hall Codificación y decodificación en el discurso televisivo de l’any 1973, centra la idea que en les societats actuals, la comunicació entre els productors de continguts i la audiència es distorsiona per un error entre la codificació que utilitzen els qui produeixen els missatges i la descodificació que fa l’audiència del missatge enviat.


En la formació del procés comunicatiu entre emissor i receptor, el primer pas el dona el productor el qual no es deslliga dels seus ideals, valors, ideologies o context social global al qual pertany estructurant així, el seu discurs basant-se en allò que coneix. La codificació del missatge que vol transmetre es fa mitjançant les regles del llenguatge, cosa que per Hall és un fet cabdal per una correcta comunicació. El missatge, un cop enviat, es rebut pels receptors qui, per altra banda, també tenen el seu propi univers simbòlic i basant-se en aquest, el descodifiquen. És evident, però, que pot donar-se que hi hagi una diferència important entre codis, cosa que fa, com sosté Hall, que el procés comunicatiu es vegi trencat perquè l’audiència no rep allò que es pretenia per part de l’emissor. És en aquest punt on sorgeix la distorsió comunicativa. Per altra banda, però, també és possible que emissor i receptor comparteixin el mateix codi cosa que fa que la comunicació entre ambdós sigui plena; “que estas “reglas de codificación” están tan difundidas, son tan simétricas entre productor y audiencia, que el “mensaje” probablemente será decodificado de una manera muy simétrica a como fue codificado” (HALL. Codificación y descodifiicación en el discurso televisivo. pág. 222)

Hall posa l’exemple del cinema de gènere Western, on les “regles” que fan reconèixer aquest gènere (i que fan possible la seva existència com a tal) són tant clares que no hi pot haver distorsió entre el missatge enviat i el que rep l’audiència.

Segons l’autor, hi ha quatre maneres en que l’espectador rep el missatge i el descodifica:
-Codi dominant o hegemònic que es dona quan l’espectador descodifica i rep el missatge de manera literal i directe. Per exemple, en el cas dels informatius.
-Codi professional, amb una estructura i significat passat pel “codi hegemònic”, són missatges tractats amb els coneixements i tècniques pròpies dels professionals de la comunicació.
- La descodificació negociada, conté una mescla d’elements del codi hegemònic per donar forma a les significacions alhora que treballa amb les excepcions de la regla.
-El codi oposicional es dona generalment en moments de crisi institucional dins el sector de la radiodifusió, on l’espectador que generalment descodifica el missatge de manera negociada s’interpreten de manera oposada.




[1] La història de la recerca en comunicació. Els estudis culturals i la cultura mediàtica. Pàg. 34. Mòdul UOC. 

Cap comentari:

Publica un comentari