Les
escoles de tendència funcionalista es situarien, sobretot, als Estats Units dels
anys seixanta i setanta i, més concretament, en el si d’universitats tant
prestigioses com Harvard, Columbia, Yale i Princeton. D’entre els
funcionalistes mes destacats hi ha els sociòlegs Lazarsfeld i Merton els quals
escriurien el famós llibre sobre mass communication research LOS MEDIOS
DE COMUNICACION DE MASAS, EL GUSTO POPULAR Y LA ACCION SOCIAL ORGANIZADA.
A mode
d’introducció, podem dir que el funcionalisme considera que la societat és un
conjunt de diferents parts (creences, institucions, valors, costums, normes...)
les quals, interrelacionades, formen el tot i cada una de les quals té una
finalitat concreta. La teoria sociològica funcionalista (camp més concret en el
qual es situen els nostres sociòlegs Lazarsfeld i Merton) s’aproxima més a la
idea de que els mitjans de comunicació i la publicitat poden actuar de manera
positiva en la integració i en el manteniment de l’ordre social, així com en la
capacitat de respondre davant les contingències que es presenten en les
societats.
Amb
tot, però, en el seu llibre fan una revelació important, consideren que els medis
de comunicació de masses estan sobrevalorats;
Según nuestro parecer, y lo
planteamos a manera de hipótesis, el papel social atribuido a los medios de comunicación de
masas, por el solo hecho de que existen, ha sido, por lo general,
sobrevalorado. ¿En qué se funda este juicio? Es evidente que los medios de comunicación
de masas llegan
a un público enorme (…) Conocer los datos sobre el consumo que corresponden al campo
de los medios de comunicación de masas, no significa todavía demostrar el
efecto que producen sobre el comportamiento, las actitudes y el modo de ver.[1]
Així
doncs, el llibre ens situa en un pla que vol relativitzar la visió d’altres
autors i grups socials sobre la preocupació del poder que els mitjans de
comunicació tenen sobre les societats com podrien ser, per exemple, el control
organitzat de pensament (a mode de Goebbels durant el Reich i les campanyes de propaganda)
o la modificació de gustos estètics i sobre la cultura popular.
Segons
argumenten, les principals atribucions reals que es poden fer als mitjans són,
a grosso modo, l’atorgament d’estatus als problemes públics, a les persones,
organitzacions...donant-lis ressò públic o bé el que denominen la disfunció narcotitzant, és a dir, que la sobrecarrega d’informació
pot causar en la població, de manera involuntària, un canvi en l’actitud de les
persones, passant d’una participació activa a un coneixement passiu.
Els autors aposten per un ús eficaç dels mitjans en el que denominen la propaganda en favor de objectius socials amb la que, per exemple, s’actués a favor de
relacions socials no discriminatòries, reformes escolars i, en general,
actituds positives vers entitats i organitzacions que vetllen per la societat. Alhora,
prenen consciència que en les societats liberals es perpetua l’estructura
existent, sense cap tipus de voluntat de canvi doncs als grans monopolis i
empreses comercials ja els hi està bé aquesta concepció dels mitjans “totpoderosos”.
És possible que les idees dels nostres sociòlegs avui dia tinguin encara validesa perquè no s'ha avançat cap a la "propaganda a favor de objectius socials"?
És possible que les idees dels nostres sociòlegs avui dia tinguin encara validesa perquè no s'ha avançat cap a la "propaganda a favor de objectius socials"?
LOS
MEDIOS DE COMUNICACION DE MASAS EL GUSTO POPULAR Y LA ACCION SOCIAL ORGANIZADA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada