Què ens han d'aportar els mitjans per a què els consumim? Usos i gratificacions.

La teoria dels «usos i les gratificacions» s’emmarca dins de la teoria funcionalista que hem anat analitzant en els darrers post, aquest cop però, l’autor Mauro Wolf novament al llibre La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas dona un enfocament nou. La hipòtesis dels «usos i les gratificacions» pretén anar més enllà i deixar enrere la idea de que la comunicació genera una immediata influència (estímul-resposta) en el consumidor que roman passiu per descriure quins són els motius i les necessitats dels receptors que fan que aquesta influència sigui possible. Es qüestiona així, la idea del subjecte passiu que rep informació de manera indiscriminada i que tots els individus la reben d’igual forma sense tenir en compte la seva situació particular.

Per aquests motius es dona un canvi substancial en la premissa d’estudi que es pot resumir amb la següent frase, cito a Wolf: “la perspectiva funcionalista va enraizándose en las ciencias sociales los estudios sobre los efectos pasan de la pregunta «¿qué es lo que hacen los media a las persones?» A la pregunta « ¿qué hacen las persones con los media?»” Segons l’autor, aquesta hipòtesi funciona ja que “ni siquiera el mensaje del más potente de los medie puede normalmente influenciar a un individuo que no se sirva de el en el contexto socio-psicológico en el que vive” (KATZ, 1959,2)

Així doncs, l’efecte de gratificació dels receptors vindrà donada i serà proporcional a les necessitats que aquest experimenti, per tant, els mitjans de comunicació seran eficaços, segons la teoria dels «usos i gratificacions» sempre i quan el consumidor els atribueixi aquesta eficàcia. Es considera així, que l’individu forma part activa i conscient del procés comunicatiu el qual deixa de ser unidireccional i passiu per tornar-se més selectiu i, segons necessitat, gratificar els media amb la seva tria.

Quines són les necessitats bàsiques que els mitjans de comunicació han de satisfer en els individus per aconseguir gratificacions? 

Els autors Katz, Gureritch i Haas (1973) identificarien cinc:

-      Satisfer les necessitats cognitives dels individus

-      Satisfer les necessitats afectives i estètiques

-      Satisfer les necessitats integradores a nivell de personalitat

-      Satisfer les necessitats integradores a nivell social

-      Satisfer les necessitats d’evasió per relaxar tensions i conflictes

Extrapolant aquesta hipòtesi a avui dia em ve a la ment quines deuen ser les motivacions que duen als individus a consumir un tipus de mitjà o un altre o un tipus de programació, de llibre, de ràdio, etc. 

Consultant les dades més recents publicades del INE en relació al consum cultural dels espanyols, m’he fixat al que fa referència a les tendències d’ús de televisió i ràdio.

Segons l’estudi, només un 3,1% de persones no veuen la televisió davant un 22% que no escolta la ràdio. Els noticiaris, les pel·lícules, sèries i programes musicals són els “gratificats” de les graelles de programació davant els programes culturals, teatrals, els debats o les programacions infantils.

La dada és clara, la televisió és el mitjà que un espanyol escull per informar-se, és a dir, per satisfer les seves necessitats cognitives i integradores a nivell social i veu sèries i pel·lícules per satisfer les seves necessitats d’evasió i afectives-estètiques.  

Sembla, doncs, que avui dia encara l'individu "gratifica" els medis segons necessitats i que, per tant, la hipòtesi dels «usos i les gratificacions» continua vigent.