Williams i la "massa"

La comunicació de masses comença, per molts autors, amb la invenció de la impremta de Guttenberg al segle XV, un mitjà que permetia la reproducció de milers d’exemplars d’una obra i que aquesta arribés a un nombre important de persones. Quan s’inventà, però, la gran majoria de persones no sabien ni llegir ni escriure i per tant, disposaven del medi però no de les eines per utilitzar-lo.

No seria fins el desenvolupament de la Il·lustració europea del segle XVIII quan es viuria la creixent necessitat “d’estar informat” amb el desenvolupament dels moviments democratitzadors i la cultura de lletres. Aquest fet sosté el que molts autors creuen; no hi ha comunicació de masses sinó hi ha una massa que necessita estar informada.

L’autor Raymond Williams (Regne Unit, 31 d'agost de 1921- Regne Unit, 26 de gener de 1988) publicaria l’any 1958 Cultura i Societat, un llibre de referència on desenvolupa una explicació en torn a la idea de com la cultura (la de les elits, l’alta cultura) ha anat patint transformacions en entrar en contacte amb les “masses”, mot que associa amb el “populacho” i suposava un gran perill i amenaça per la cultura.

En aquest sentit, l’autor sosté que el desenvolupament cultural i la comunicació de masses avança paral·lelament a la industrialització, a la democratització i a la nova organització social que el procés industrial ha portat (la vida urbana) i que l’aparició dels mitjans de comunicació de masses va lligat a la necessitat de “conduir la massa” per ser capaç de vertebrar les societats i la vida col·lectiva. La idea de “massa”, tal i com l’entén Williams, forma part d’aquesta necessitat de dominació i conducció del poble cap a idearis i pensaments tipus:

“Las masas son siempre los otros, aquellos a quienes no conocemos ni podemos conocer. Hoy, sin embargo, en una sociedad como la nuestra, vemos habitualmente a esos otros, en la multitud de sus variaciones; físicamente, estamos a su lado. Están aquí, y nosotros estamos con ellos. Y el hecho de que estemos con ellos es, por supuesto, el quid de la cuestión. Para otras personas, nosotros también somos masas. Las masas son la otra gente.”