Una de fakes; la guerra dels mons

La nit del 30 d’octubre de 1938, que coincidia amb la nit de Halloween als Estats Units, es va produir un fet sense precedents que marcaria un abans i un després en la concepció i els estudis sobre l’impacte que els mitjans de comunicació poden arribar a tenir sobre les persones, els quals configuren la societat massa. 

Orson Welles, conegut actor de l’època, col·laborant amb la CBS i el Teatre Mercuri, farien l’adaptació radiofònica de La Guerra dels mons, la novel·la de H. G. Wells sobre la invasió marciana a la terra. 

Aquella nit, com a programa especial de la nit de Halloween, es narraria una adaptació de la novel·la, fent creure la ciutadania que els marcians havien arribat a conquistar el món.  Perquè el relat dels esdeveniments resultes creïble, Welles es ficaria en diferents papers de persones que estaven vivint el moment en directe, com especialistes en la temàtica, suposats enviats especials... tot això narrat amb un elevat to de dramatisme,  li conferiria un to molt realista al missatge.

La rebuda d’aquesta narració via ràdio fou clamorosa. La noticia s’escamparia com la pólvora i de punta a punta de la costa d’Estats Units, la gent sortiria al carrer, s’amagaria en refugis i es viurien episodis molt intensos creient que, realment, els marcians estaven envaint la terra després que hores abans s’haguessin vist explosions al planeta Mart. L’efecte d’aquest episodi fou tant important, tot i que Welles havia avisat al principi de la locució que tot era fals, que dies després es va haver de retractar i demanar disculpes públiques pel rebombori que s’havia creat. 

 Tal i com es classifiquen les diferents etapes o models de recerca comunicativa, el període en el que situem aquest moment tant important de la ràdio és el que es coneix com model d’agulla hipodèrmica o the bullet theory del qual vam parlar fa uns post. 

Aquest model, que situava com a eix principal la persuasió, tenia com a objectiu fer creure alguna cosa al receptors del missatge per tal que aquests actuïn d'acord a la voluntat del emissor. 

La situació que s’esdevingué del fake de Welles ha estat un dels exemples més clars del poder que els mitjans tenen sobre la societat.