tag:blogger.com,1999:blog-48031871767927551642024-03-13T04:50:13.822+01:00El raconet de l'AlbaAquest blog ha estat creat per l'assignatura de Mitjans de Comunicació del Grau d'Humanitats que curso a la UOC. És la primera aproximació i contacte directe que tinc amb la creació, seguiment i gestió d'un blog personal i públic. Tot i no ser gaire amant de publicar per Internet, reconec que començo a trobar-li el gust...Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-81548718466984320742013-06-10T15:42:00.001+02:002013-06-10T15:42:29.450+02:00GRÀCIES!!!<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;">Només volia agrair-vos el temps que heu dedicat a entrar en aquest blog, amb a les vostres visites he aconseguit l'objectiu....treure un EXCEL·LENT!! :) </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-F2nR0CrEzog/UbXXZCJcAAI/AAAAAAAAAXM/WkfjzEVrINo/s1600/Gr%C3%A0cies-21.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-F2nR0CrEzog/UbXXZCJcAAI/AAAAAAAAAXM/WkfjzEVrINo/s640/Gr%C3%A0cies-21.jpg" width="640" /></a></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-479494330013904682013-06-02T21:54:00.002+02:002013-06-02T21:54:48.376+02:00Per anar concluint: Les principals tesis i autors sobre els estudis en recerca comunicativa<iframe frameborder="0" height="400" src="http://prezi.com/embed/tuh8h0h_fwc3/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&features=undefined&disabled_features=undefined" width="550"></iframe>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-90838444069086052192013-06-02T19:31:00.003+02:002013-06-02T19:31:56.214+02:00Jameson i el postmodernisme<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Frederic Jameson és un
crític cultural marxista nord-americà qui ha escrit un bon nombre d’assajos i llibres
sobre la postmodernitat. Per l’autor, la postmodernitat és més que un estil
cultural, és un concepte de periodització on una de les seves característiques més
definitives és que la cultura de masses s’ha convertit en la “dominant cultural”
i ha substituït l’alta cultura dels burgesos de l’època moderna. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En les societats
capitalistes occidentals, diu l’autor, la cultura postmoderna és una cultura de
<i>pastiche</i>, és a dir, que pren elements
d’altres cultures i moments històrics per incorporar-los al propi. Aquest fet
però, tot i que recurrent en altres períodes i moments culturals, en el sistema
actual, es especialment perillós perquè pot fer que desaparegui, amb aquesta
adopció, el criteri crític i es consideri vàlida qualsevol forma i expressió
cultural. També relaciona aquest fet amb la «mort del subjete» i el fi de l’individualisme,
on es dona una pèrdua dels estils personals que generen la <i>cultura pastiche</i>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">L’exemple més definitiu que
posa Jameson de la pràctica del <i>pastiche</i>
en la cultura moderna és el que anomena el “cinema de nostàlgia”, un bon nombre
de pel·lícules dels anys 80 i 90 que intenten recuperar i retornar l’atmosfera
de la creació cinematogràfica dels anys 50. </span><span style="line-height: 150%;">Films
com </span><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">En busca del arca perdida, Robin Hood, Regreso al
Futuro I i II</span></i><i><span style="line-height: 150%;">,
i fins i tot La guerra de les galàxies</span></i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">, </span><span style="line-height: 150%;">que evidentment no
evoca un temps passat de conflictes interestel·lars, recorren als aires i a les
formes dels llargmetratges del període anterior, als mites i els estereotips
culturals. Ofereixen doncs, un fals realisme, pel·lícules sobre altres
pel·lícules, cosa que, alhora, ens porta a recordar la teoria de les
simulacions i la Societat Simulacre de Baudrillard. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">Per
altra banda, i davant aquesta situació cultural present, Jameson sosté la
possibilitat d’enfrontar-se o acceptar la postmodernitat des de quatre punts de
vista diferents, tot tenint en compte un acostament també amb regust polític i
moralitzant més revolucionari o bé un de més conservador. Les posicions que
sosté Jameson les anomena <i>l’antimodern,
el propostmodern, el promodern i l’antipostmodern</i>. En aquest sentit,
aquestes postures que es poden adoptar, procuren elaborar judicis on </span><span lang="ES" style="line-height: 150%;">“se estigmatice lo corrupto o bien se lo salude como
una forma nueva de innovación cultural y estéticamente saludable y positiva”<i> </i>(JAMESON. El giro cultural. Teorías de
los posmoderno, pág. 49)</span><span style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-UDl_xVq7My0/UauBM80_C4I/AAAAAAAAAUg/r7GYPb51rdE/s1600/clowes2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="330" src="http://1.bp.blogspot.com/-UDl_xVq7My0/UauBM80_C4I/AAAAAAAAAUg/r7GYPb51rdE/s400/clowes2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per
acabar, direm també que l’autor, seguint la línia de l’Escola de Frankfurt ,
considera que la cultura de masses és una cultura comercial sense esperances enfocada
absolutament a l’activitat econòmica i que ha deixat enrere la representació
ideològica. <span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><u>Bibliografia complementària</u></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><b>Storey, John</b>.<i> Teoría cultural y cultura popular</i>. Ed. Octaedro-EUB. 2001</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: auto; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: widow-orphan; text-autospace: none;">
<br /></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-22609184851038986562013-06-02T11:36:00.001+02:002013-06-02T11:54:28.868+02:00Una de fakes; la guerra dels mons <div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La nit del 30 d’octubre de 1938, que
coincidia amb la nit de Halloween als Estats Units, es va produir un fet sense
precedents que marcaria un abans i un després en la concepció i els estudis
sobre l’impacte que els mitjans de comunicació poden arribar a tenir sobre les
persones, els quals configuren la societat massa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Orson Welles, conegut actor de l’època,
col·laborant amb la CBS i el Teatre Mercuri, farien <a href="http://youtu.be/VMGRCU4kLjI" target="_blank">l’adaptació radiofònica de La Guerra dels mons</a></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">, la novel·la de H.
G. Wells sobre la invasió marciana a la terra. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">Aquella nit, com a programa especial
de la nit de Halloween, es narraria una adaptació de la novel·la, fent creure
la ciutadania que els marcians havien arribat a conquistar el món. </span><span style="line-height: 150%;"> </span><span style="line-height: 150%;">Perquè el relat dels esdeveniments resultes
creïble, Welles es ficaria en diferents papers de persones que estaven vivint
el moment en directe, com especialistes en la temàtica, suposats enviats
especials... tot això narrat amb un elevat to de dramatisme,</span><span style="line-height: 150%;"> </span><span style="line-height: 150%;">li conferiria un to molt realista al
missatge.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-WD-34ah5rXg/UasQXftIKpI/AAAAAAAAAUI/bJ8vw-K84FA/s1600/La+guerra+de+los+mundos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-WD-34ah5rXg/UasQXftIKpI/AAAAAAAAAUI/bJ8vw-K84FA/s400/La+guerra+de+los+mundos.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La rebuda d’aquesta narració via
ràdio fou clamorosa. La noticia s’escamparia com la pólvora i de punta a punta
de la costa d’Estats Units, la gent sortiria al carrer, s’amagaria en refugis i
es viurien episodis molt intensos creient que, realment, els marcians estaven
envaint la terra després que hores abans s’haguessin vist explosions al planeta
Mart. L’efecte d’aquest episodi fou tant important, tot i que Welles havia
avisat al principi de la locució que tot era fals, que dies després es va haver
de retractar i demanar disculpes públiques pel rebombori que s’havia creat. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-vra9_cqP5Sw/UasQal8TgPI/AAAAAAAAAUQ/hChJPYUrEcY/s1600/newspaper.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-vra9_cqP5Sw/UasQal8TgPI/AAAAAAAAAUQ/hChJPYUrEcY/s320/newspaper.jpg" width="294" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Tal i com es
classifiquen les diferents etapes o models de recerca comunicativa, el període
en el que situem aquest moment tant important de la ràdio és el que es coneix
com </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">model d’agulla hipodèrmica o the bullet theory </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">del qual vam parlar fa uns post. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Aquest model, que situava com a eix principal la persuasió, tenia com a </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">objectiu</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"> fer creure alguna cosa al receptors del missatge per tal que aquests actuïn </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">d'acord</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"> a la voluntat del emissor. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La situació que s’esdevingué del </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">fake</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> de Welles ha estat un dels exemples més clars del poder que els mitjans tenen sobre la societat.</span></div>
<div>
<div id="ftn1">
<br />
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-60514658966080916922013-06-01T20:44:00.002+02:002013-06-01T20:59:53.841+02:00El model propaganda<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">Noam Chomsky escriuria l’any 1990 </span><i><span lang="ES" style="line-height: 120%;">Los
guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios
de comunicación de masas, </span></i><span style="line-height: 120%;">un llibre de reflexions i critiques
als mitjans de comunicació de masses, especialment enfocat al paper d’aquests
als EUA, tot afirmant que actuen dins un <i>model
propaganda</i>. El <i>model propaganda </i>és
aquell en el qual les grans corporacions mediàtiques generadores d’informació es mouen dins un marc d’interessos particulars en el qual els beneficis econòmics
i polítics són el que regeixen la seva manera d’actuar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“En los países donde los resortes del poder están en
manos de la burocracia estatal -mediante el 'control monopolístico sobre los medios
de comunicación, a menudo complementado por la censura oficial- resulta obvio
que dichos medios, están al servicio de los fines de una determinada elite.” (1)<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">En aquesta construcció d’informacions, els mitjans de
comunicació de massa responen a una economia política capaç d’arribar a una
audiència substancial (</span><i><span lang="EN-GB" style="line-height: 120%;">mainstream media</span></i><span style="line-height: 120%;">) susceptible a ser
convençuda i “comprada”. L’estructura dels mitjans està estudiada i dissenyada
per induir allò que volen i necessiten fer creure als espectadors, tot seguint
la idea que l’autor bateja amb l’expressió <i>fabricació
de consentiment (2) </i>per definir el paper dels intel·lectuals com a fabricants d’opinions i ideologies
a Occident.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Chomsky cita també cinc elements o filtres que les
empreses de comunicació fan servir en la construcció de notícies i que forma
part d’aquesta macroestructura dels mitjans: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">1)<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 120%;">Les
grans empreses de comunicació, sovint, formen part d’altres grups empresarials
més potents (i que busquen resultats econòmics importants) que situa als “generadors
d’informació” al mateix pla que qualsevol empresa privada sense ressò mediàtic
ni, per suposat, generador d’opinions. Algunes també, són controlades per grans
famílies o estan estretament unides a bancs o simpaties polítiques. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">2)<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 120%;">La
publicitat com a font primària d’ingressos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">3)<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 120%;">La
submissió al subministrament de noticies als mitjans de comunicació per part de
grans grups empresarials, agències de notícies o informadors. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">4)<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 120%;">El
càstig o <i>“con la maza dando”</i> com a
recurs disciplinar als mitjans de comunicació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">5)<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 120%;">L’anticomunisme,
com a religió nacional i com a mecanisme de control de l’opinió pública. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Chomsky, però, ha rebut diferents crítiques a la seva
visió sobre el tema com, per exemple, que sempre tendeix a criticar els
mateixos mitjans “o la mateixa marca informativa” de certa tendència i de certa
ideologia. Critiquen, doncs, una falta de mostreig en la seva crítica que
després fa extensible a tot el sector. Per altra banda, també el fet que hi ha
un sector de públic que reclama un tipus d’informació i entreteniment “una part
de la societat que no vol saber, sinó que, per contra, vol ser distreta i
divertir-se fins a morir” (POSTMAN, 1985). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-fCnQtxHTQEM/UapA1hgnA4I/AAAAAAAAAT4/-GJF_ENuThA/s1600/Publicidad+marcas+tv.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="274" src="http://3.bp.blogspot.com/-fCnQtxHTQEM/UapA1hgnA4I/AAAAAAAAAT4/-GJF_ENuThA/s400/Publicidad+marcas+tv.png" width="400" /></a></div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br clear="all" />
</span><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES">(1)Chomsky, N.</span><span lang="ES"> Los
guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios
de comunicación de masas. (1990). Pág. 21. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES"><br /></span></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(2)Terme
utilitzat per primer cop pel periodista W. Lippmann l’any 1921 al finalitzar la
I G.M. tot referint-se a la manipulació i control de la consciència pública
sense mecanismes violents</span><o:p></o:p></div>
</div>
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-42488824838726620102013-06-01T18:55:00.001+02:002013-06-01T19:18:06.154+02:00La Societat Simulacre <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El pensament de Jean Baudrillard s'emmarca en la visió nihilista encetada per Nitsche, el qual considerava que la societat moderna havia perdut pel camí del progrés tots els valors "suprems". En el llibre <i>Cultura y Simulacro </i>Baudrillard, considerat per molts el "crític dels crítics", ens introdueix la idea de la "<b>societat simulacre"</b>, una crítica aferrissada a la pèrdua de valors i realitats que la societat del segle XX es veu abocada. </span><br />
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En el context de la societat de la comunicació i la informació actuals, amb l'existència de grans xarxes de comunicacions a escala global, els individus semblen allunyar-se dels fets humans, de les realitats i veritats pròpies de la interacció personal i del món "real", una paradoxa que neix i es nodreix en les societats avançades. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons Baudrillard, la extensa circulació d'informació, el xoc entre opinions i tipologies informatives, provoca un <i>"xoc constant d'interpretacions </i>les quals, formen constantment "simulacres" que substitueixen la realitat i la veritat i que aconsegueixen que, finalment, s'esvaeixi la línia entre lo verídic i lo fals. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>"No se trata ya de imitación ni de reiteración, incluso ni de parodia, sino de una suplantación de lo real por los signos de lo real, es decir, de una operación de disuasión de todo proceso real por su doble operativo (...)</i>" (BAUDRILLARD, Cultura y Simulacro. pág. 7) </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-M7pa3CgcxM0/UaonPvhCXVI/AAAAAAAAATo/6f0w3UDYMRk/s1600/consumerism%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-M7pa3CgcxM0/UaonPvhCXVI/AAAAAAAAATo/6f0w3UDYMRk/s320/consumerism%5B1%5D.jpg" width="264" /></a></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A banda, Baudrillard també sosté que aquestes "realitats i veritats" tendeixen a degradar-se a espectacle i són preparades i enfocades cap al consum. La cultura, per exemple, és l'exemple més clar d'aquesta degradació on la producció cultural s'enfoca cap al consumisme massiu, on les modes imperen i on el que un dia és vital, al dia següent ja és obsolet i desfasat. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><u>Bibliografia complementària</u></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><b>Mayos, Gonçal</b>. Baudrillard i la Societat Simulacre. Barcelona Metropolis. Revista de información y pensamientos urbanos. (2010)</span><br />
<br />
<span style="background-color: #d7d7d7; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: bold; text-align: justify;"></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-50794617088482405712013-06-01T08:30:00.002+02:002013-06-01T08:30:46.379+02:00Teoria Culturològica<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La teoria culturològica dels mitjans de comunicació sorgiria als anys seixanta de la mà de Edgar Morin i el seu llibre <i>L'Esperit du Temps</i> (1962). L'irrupció d'aquesta teoria marcaria un punt d'inflexió en els estudis sobre <i>mass communicaton research </i>duts a termes fins llavors, trencant amb els esquemes de la teoria funcionalista o models com el de l'agulla hipodèrmica i les concepcions d'estímul-resposta del conductisme. </span><div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La teoria culturològica centra la seva mirada en el TOT, és a dir, no es limita a centrar-se en aspectes limitats o molt concrets de la investigació comunicativa. De fet, com puntualitza Wolf; <i>"la investigación comunicativa que se concentra en factores limitados es aberrante"</i>. (WOLF, Contextos y Paradigmas. La Teoría Culturológica. Pág. 112-113) </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De fet, però, l'objecte de l'estudi culturològic no és tampoc un estudi directe dels <i>mass media</i> ni dels efectes que aquests provoquen en els destinataris, sinó un estudi sociològic de les noves formes de cultura de la societat elaborant <i>"una fenomenología sistemática apoyada por una investigación empírica.</i>"</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(WOLF, Contextos y Paradigmas. La Teoría Culturológica. Pág. 113) </span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest sentit, la proposta de Morin és donar una visió antropológica als estudis culturals, tot tenint en compte que els individus i consumidors s'inscriuen dins un marc cultural contemporani del qual no es poden deslligar i els condiciona. La cultura de masses forma un univers simbòlic de valors, mites, imatges en els imaginaris col·lectius que, alhora, també s'extrapolen en la vida quotidiana. La cultura de masses,però, no és la única formadora d'aquests univers en les societats contemporànies ja que aquestes són policulturals i es regeixen també per la cultura tradicional i popular, la religiosa...</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El que l'autor remarca és que la gran incidència de la cultura massiva es deu a les pròpies necessitats que es generen en les societats contemporànies (degut a les pèrdues de valors sistemàtiques que la industrialització i el món modern ha dut amb el progrés) en els individus, trobant el seu lloc ideal d'expansió allà on s'han creat. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>"Los contenidos esenciales (de la cultura de masas) son los de las necesidades privadas, afectivas (felicidad, amor), imaginarias (aventuras, libertad) o materiales (bienestar)" </i></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(MORIN, 1962, 161) </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És a dir, que la cultura de masses afebleix les estructures més primàries dels individus per formar una "agregació d'individus o massa" la qual està al servei de la gran maquinària social generada en les societats contemporànies. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-KL4D93DjBfY/UamU2mk12II/AAAAAAAAATY/Vmc4VwCCkbk/s1600/mediasucks.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="311" src="http://4.bp.blogspot.com/-KL4D93DjBfY/UamU2mk12II/AAAAAAAAATY/Vmc4VwCCkbk/s400/mediasucks.bmp" width="400" /></a></div>
</span></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-59961869491976930352013-05-31T22:34:00.002+02:002013-05-31T22:35:08.855+02:00La codificació i la decodificació per Stuart Hall<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Stuart Hall és un dels
autors més importants i cèlebres del Centre d’Estudis Culturals Contemporanis
de la Universitat de Birmingham, constituït l’any 1963. Aquest centre es
caracteritza per ser una institució que els seus autors, des d’una perspectiva
més o menys crítica i radical d’origen marxista o neomarxista, portarien a
terme <i>una recerca sobre el control
ideològic dels mitjans de comunicació de masses i sobre la internalització
inconscient dels valors de la cultura dominant per part dels consumidors</i><a href="file:///C:/Users/User/Desktop/UOC%20ALBA/10%C3%A8%20Semestre-%20Seminari%20B2,%20Hiperm%C3%A8dia,%20M%C3%B3n%20Cl%C3%A0ssic%20II,%20Mitjans%20de%20Comunicaci%C3%B3/Comunicaci%C3%B3/Stuart%20Hall.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 120%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">En el discurs de Hall </span><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">Codificación
y decodificación en el discurso televisivo</span></i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"> </span><span style="line-height: 150%;">de l’any 1973, centra la idea que en les
societats actuals, la comunicació entre els productors de continguts i la audiència
es distorsiona per un error entre la codificació que utilitzen els qui
produeixen els missatges i la descodificació que fa l’audiència del missatge
enviat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-on95wvCD5yo/UakIHE0TvdI/AAAAAAAAATI/_qa4bCQxAbQ/s1600/hall.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="331" src="http://1.bp.blogspot.com/-on95wvCD5yo/UakIHE0TvdI/AAAAAAAAATI/_qa4bCQxAbQ/s400/hall.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">En la formació del procés comunicatiu
entre emissor i receptor, el primer pas el dona el productor el qual no es deslliga
dels seus ideals, valors, ideologies o context social global al qual pertany
estructurant així, el seu discurs basant-se en allò que coneix. La codificació
del missatge que vol transmetre es fa mitjançant les regles del llenguatge,
cosa que per Hall és un fet cabdal per una correcta comunicació. El missatge,
un cop enviat, es rebut pels receptors qui, per altra banda, també tenen el seu
propi univers simbòlic i basant-se en aquest, el descodifiquen. És evident, però,
que pot donar-se que hi hagi una diferència important entre codis, cosa que fa,
com sosté Hall, que el procés comunicatiu es vegi trencat perquè l’audiència no
rep allò que es pretenia per part de l’emissor. És en aquest punt on sorgeix la
distorsió comunicativa. Per altra banda, però, també és possible que emissor i
receptor comparteixin el mateix codi cosa que fa que la comunicació entre
ambdós sigui plena; </span><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">“que estas “reglas de codificación” están tan difundidas,
son tan simétricas entre productor y audiencia, que el “mensaje” probablemente será
decodificado de una manera muy simétrica a como fue codificado” </span></i></span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"><span lang="ES" style="line-height: 150%;">(HALL. Codificación y descodifiicación en el discurso televisivo. pág. 222)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hall posa l’exemple del
cinema de gènere Western, on les “regles” que fan reconèixer aquest gènere (i
que fan possible la seva existència com a tal) són tant clares que no hi pot
haver distorsió entre el missatge enviat i el que rep l’audiència. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons l’autor, hi ha
quatre maneres en que l’espectador rep el missatge i el descodifica: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Codi dominant o hegemònic
que es dona quan l’espectador descodifica i rep el missatge de manera literal i
directe. Per exemple, en el cas dels informatius.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Codi professional, amb
una estructura i significat passat pel “codi hegemònic”, són missatges tractats
amb els coneixements i tècniques pròpies dels professionals de la comunicació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- La descodificació
negociada, conté una mescla d’elements del codi hegemònic per donar forma a les
significacions alhora que treballa amb les excepcions de la regla. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 120%;">-El
codi oposicional es dona generalment en moments de crisi institucional dins el
sector de la radiodifusió, on l’espectador que generalment descodifica el
missatge de manera negociada s’interpreten de manera oposada.</span>
</span><br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br clear="all" />
</span><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/User/Desktop/UOC%20ALBA/10%C3%A8%20Semestre-%20Seminari%20B2,%20Hiperm%C3%A8dia,%20M%C3%B3n%20Cl%C3%A0ssic%20II,%20Mitjans%20de%20Comunicaci%C3%B3/Comunicaci%C3%B3/Stuart%20Hall.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 120%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a> La història
de la recerca en comunicació. Els estudis culturals i la cultura mediàtica.
Pàg. 34. Mòdul UOC.</span> <o:p></o:p></div>
</div>
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-76798785133599519482013-05-29T21:57:00.003+02:002013-05-29T21:57:51.528+02:00La Teoria Crítica<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-1mSFuvYpEZs/UaZc9uhmgRI/AAAAAAAAAS4/lcTboX4qa3U/s1600/la-escuela-de-frankfurt.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-1mSFuvYpEZs/UaZc9uhmgRI/AAAAAAAAAS4/lcTboX4qa3U/s320/la-escuela-de-frankfurt.jpg" width="281" /></a><span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’escola de Frankfurt
sorgiria l’any 1923 arran de la fundació de l’Institut de Recerca Social, un
centre format per una gran majoria d’autors d’origen jueu i que comptaria amb
membres com Max Horkheimer, Theodor Adorno, Herbert Marcuse o Jürgen Habermas. En
una època convulsa com seria l’adveniment del nazisme i de la II Guerra
Mundial, l’escola aturaria la seva activitat fins l’any 1949 i es dissoldria,
definitivament, l’any 1969. Donada la quantitat de membres il·lustres amb els
que va comptar, es pot dir que va ser una escola multidisciplinària ja que
comptaria amb filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, i gent propera als cercles
econòmics, jurídics i polítics. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els pilars de l’escola
prendrien com a referent les idees i obres de joventut de Karl Marx, situant la
qüestió ideològica i de consciència social com a centre de la seva reflexió. Així
doncs, els autors de l’Escola de Frankfurt es centrarien, sobretot, en l’estudi
de la supraestructura cultural, ideològica i política, deixant al marge les
qüestions d’aspectes més materials i amb base econòmica. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">D’aquests estudis sorgiria
la <b>Teoria Crítica</b>, una aproximació interdisciplinària
que analitza i critica (des de diversos àmbits de les ciències socials) la
societat capitalista des d’una visió avaluativa, és a dir, on la qüestió no és
tant “què és” sinó “allò que ha de ser”. Alhora, també es desenvoluparia la
critica sobre la <b>indústria cultural</b>,
on la idea principal es basa en la crítica a l’ús del terme “cultura de massa”
ja que consideren que la “massa” no participa de la construcció cultural i que,
per tant, no se la pot fer partícip de la degeneració que ha patit la cultura. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">“El hombre está en manos de una sociedad que le manipula
a su antojo: «el consumidor no es soberano, como la industria cultural desearía
hacer creer, no es su sujeto sino su objeto»</span></i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"> (ADORNO, 1967, 6). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La consideració que es
desenvolupa en aquesta crítica és que en les societats modernes (democràtiques,
capitalistes...) la cultura de masses juntament amb el sistema imperant ha
exercit de dominador de les persones, fomentant la conformitat en els
individus, l’apatia social cosa que beneficia els grups dominants. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Fabricados expresamente para un consumo distraído, no
comprometido, estos productos reflejan, en cada uno de ellos, el modelo del
mecanismo económico que domina el tiempo del trabajo y del no-trabajo.” (WOLF, Investigación
en Comunicación. Contextos y paradigmas. Teoría Crítica. Pág. 98)<span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">És clar així, que des del punt de vista de la Teoria Crítica, els mitjans de comunicació de massa són </span><span style="line-height: 30px;">vists</span><span style="line-height: 150%;"> com a instruments de control social adreçats a la "massa" i controlats pels grups dominats. </span></span></span></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-81832895519265664912013-05-28T22:11:00.000+02:002013-05-28T22:13:54.439+02:00Què ens han d'aportar els mitjans per a què els consumim? Usos i gratificacions. <div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">La teoria dels </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">«</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">usos i les gratificacions</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">»</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"> s’emmarca dins de la <i>teoria funcionalista</i> que hem anat
analitzant en els darrers post, aquest cop però, l’autor Mauro Wolf novament al
llibre </span><i><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">La investigación de la
comunicación de masas</span></i><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">.<i> Crítica y perspectivas </i>dona un </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">enfocament
nou. La hipòtesis dels «usos i les gratificacions» pretén anar més enllà i
deixar enrere la idea de que la comunicació genera una immediata influència
(estímul-resposta) en el consumidor que roman passiu per descriure quins són
els motius i les necessitats dels receptors que fan que aquesta influència
sigui possible. Es qüestiona així, la idea del subjecte passiu que rep
informació de manera indiscriminada i que tots els individus la reben d’igual
forma sense tenir en compte la seva situació particular. <span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">Per aquests motius es dona
un canvi substancial en la premissa d’estudi que es pot resumir amb la següent
frase, cito a Wolf: </span><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">“la perspectiva funcionalista va enraizándose en las ciencias
sociales los estudios sobre los efectos pasan de la pregunta </span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">«</span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">¿qué es lo que hacen los media a las persones?</span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">»</span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"> A la pregunta </span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">«</span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"> ¿qué
hacen las persones con los media?</span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">»</span></i><i><span lang="ES" style="line-height: 150%;">” </span></i><span style="line-height: 150%;">Segons
l’autor, aquesta hipòtesi funciona ja que</span><span style="line-height: 150%;"> <i><span lang="ES">“ni siquiera el mensaje del
más potente de los medie puede normalmente influenciar a un individuo que no se
sirva de el en el contexto socio-psicológico en el que vive” </span></i><span lang="ES">(KATZ, 1959,2)</span></span><span style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així doncs, l’efecte de
gratificació dels receptors vindrà donada i serà proporcional a les necessitats
que aquest experimenti, per tant, els mitjans de comunicació seran eficaços,
segons la teoria dels «usos i gratificacions» sempre i quan el consumidor els
atribueixi aquesta eficàcia. Es considera així, que l’individu forma part
activa i conscient del procés comunicatiu el qual deixa de ser unidireccional i
passiu per tornar-se més selectiu i, segons necessitat, gratificar els media
amb la seva tria. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quines són les necessitats bàsiques que els mitjans de
comunicació han de satisfer en els individus per aconseguir gratificacions? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els autors Katz, Gureritch i Haas (1973) identificarien
cinc: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">-<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 150%;">Satisfer
les necessitats cognitives dels individus<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">-<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 150%;">Satisfer
les necessitats afectives i estètiques<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">-<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 150%;">Satisfer
les necessitats integradores a nivell de personalitat <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">-<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 150%;">Satisfer
les necessitats integradores a nivell social<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">-<span style="line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="line-height: 150%;">Satisfer
les necessitats d’evasió per relaxar tensions i conflictes<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Extrapolant aquesta hipòtesi a avui dia em ve a la ment
quines deuen ser les motivacions que duen als individus a consumir un tipus de
mitjà o un altre o un tipus de programació, de llibre, de ràdio, etc. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 120%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 120%;">Consultant les dades més recents publicades del INE en
relació al consum cultural dels espanyols, m’he fixat al que fa </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 120%;">referència a
les </span><a href="http://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/g8_television_y_radio_2010-2011.pdf" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 120%;">tendències
d’ús de televisió i ràdio</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 120%;">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-12GEhNjOGdY/UaUOvjM3miI/AAAAAAAAASo/IZw2hUUIJqg/s1600/radiotv.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="237" src="http://4.bp.blogspot.com/-12GEhNjOGdY/UaUOvjM3miI/AAAAAAAAASo/IZw2hUUIJqg/s320/radiotv.gif" width="320" /></a><span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons l’estudi, només un 3,1% de persones no veuen la
televisió davant un 22% que no escolta la ràdio. Els noticiaris, les
pel·lícules, sèries i programes musicals són els “gratificats” de les graelles
de programació davant els programes culturals, teatrals, els debats o les
programacions infantils. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La dada és clara, la televisió és el mitjà que un espanyol
escull per informar-se, és a dir, per satisfer les seves necessitats cognitives
i integradores a nivell social i veu sèries i pel·lícules per satisfer les
seves necessitats d’evasió i afectives-estètiques.</span></span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 120%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 120%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sembla, doncs, que avui dia encara l'individu "gratifica" els medis segons necessitats i que, per tant, la hipòtesi dels </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 30px;">«</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 30px;">usos i les gratificacions</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 30px;">» continua vigent. </span></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-67596878882781812262013-05-28T19:01:00.000+02:002013-06-02T07:56:33.299+02:00The bullet theory i el model dels efectes limitats<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Mauro Wolf presenta en el seu llibre <i>La investigación de la comunicación de masas</i>. Crítica y perspectivas, els models teòrics o principals etapes que s'han anat succeint al llarg del segle XX en la història de la <i>mass communications research</i>. Principalment trobem el model de l'agulla hipodèrmica i la teoria dels efectes limitats, </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">vegem</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">-ho. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">En primer lloc, cal tenir
en compte però que s’ha situat, com a principal punt de partida de qualsevol
acció comunicativa, la</span><b style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;"> persuasió</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">, entesa
com el procés de fer creure alguna cosa al receptor del missatge per tal que
aquest actuï d’acord a la voluntat del que comunica. La persuasió és
l’activitat i font principal dels mitjans de comunicació per aconseguir allò
que es proposen i que esperen dels receptors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Io_a9s_hVoo/UaTigqaDzwI/AAAAAAAAASY/k8eV0UsbmnA/s1600/persuacion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-Io_a9s_hVoo/UaTigqaDzwI/AAAAAAAAASY/k8eV0UsbmnA/s400/persuacion.jpg" width="346" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El <i>model d’agulla hipodèrmica o bullet theory </i>es situa temporalment
entre les dues guerres mundials, entre 1914 i 1940. La teoria pressuposa la
immediatesa, mecanicitat i amplitud dels
efectes dels mitjans sobre el públic, amb atacs directes convertits en
missatges entre un comunicador i un receptor col·lectiu. La teoria es basa en
dos premisses cabdals que conformen el marc teòric; el <i>corrent conductista</i> de la psicologia de Watson, Pavlov i Skinner i
la teoria social de la <i>“societat massa”. <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El corrent conductista,
iniciat per John Broadus Watson, proposaria l’eliminació de la consciència com
a punt central de la psicologia, ja que creu que aquesta cerca pertany a
l’àmbit filosòfic, i establiria un mètode mitjançant el qual s’estudiés el
comportament humà a través de la conducta observable. La psicologia de la
conducta, objectiva i mesurable i gràcies al mètode d’observació directa, seria
capaç de predir la resposta de l’individu (variable dependent) davant d’un
estímul controlat (variable independent), establint generalitats en el
comportament humà. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest model <b>estímul-resposta</b>
funcionava en l’àmbit comunicatiu en tant que l’impacte directe dels missatges
(com a estímuls condicionants) i els seus efectes sobre les persones, els seus
desitjos i opinions, com a resposta condicionada per aquests missatges, son la
clau del èxit comunicatiu. D’aquesta manera, els estímuls i les respostes a
aquests poden ser predits anteriorment mitjançant la observació prèvia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per altra banda, la
concepció de la “societat massa” pressuposa la idea que el públic de les
comunicacions de massa està individualitzat, aïllat i desarrelat a causa de la
dissolució dels vincles socials que el procés de modernització ha aportat. En
aquest sentit, la massa és fàcilment dominable per la pèrdua de valors que ha
patit i amb aquesta visió, el procés de comunicació fàcilment es converteix en
un procés d’influència, manipulacions i control de les persones. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">«Cada individuo es un átomo aislado que reacciona por
separado a las órdenes y a las sugerencias de los medios de comunicación de
masas monopolizados'> (WRITGHT Mills, 1963, 203). <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i><span lang="ES" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;">Així doncs, la </span><i style="line-height: 24px;">teoría hipodérmica</i><span style="line-height: 24px;"> fou durant molt de temps considerada com el paradigma de la persuasió i dels efectes il·limitats de la propaganda.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 24px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">La segona etapa principal
en la història recent dels estudis dels mitjans de comunicació s’anomena </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">“l’etapa del paradigma dominant o teoria
dels efectes limitats</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">”. Gràcies als estudis de recerca en el camp de la
psicologia social de Lazerfels i Berelson, es tendiria a relativitzar el punt
de vista del model hipodèrmic, concloent que els mitjans de comunicació tenen
una influència bastant limitada sobre els comportaments i les actituds. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Així doncs,
la </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">teoria dels efectes limitats</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">
sorgiria en contraposició tot argumentant que el plantejament de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">“l’individu com a àtom aïllat</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">” no es
sosté perquè els individus són més que ells i la seva individualitat. En aquest
sentit, segons els autors, cal tenir en compte altres factors que rodegen les
persones i que anomenen “grups socials primaris” com l’entorn familiar, i els “grups
socials secundaris” com l’entorn professional, l’ambient religiós, el polític i
el cultural. La propaganda o informació massiva llençada cap als individus es
filtra, doncs, tant pels grups primaris com pels líders d’opinió (als anys
quaranta es considerava com a estructura comunicativa “notícia-propaganda-ràdio-líder
d’opinió-sectors menys actius de la població”). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:shape
id="Connector_x0020_de_x0020_fletxa_x0020_recta_x0020_6" o:spid="_x0000_s1028"
type="#_x0000_t32" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:427.95pt;margin-top:8.6pt;width:14.4pt;height:0;z-index:251667456;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' o:gfxdata="UEsDBBQABgAIAAAAIQC75UiUBQEAAB4CAAATAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbKSRvU7DMBSF
dyTewfKKEqcMCKEmHfgZgaE8wMW+SSwc27JvS/v23KTJgkoXFsu+P+c7Ol5vDoMTe0zZBl/LVVlJ
gV4HY31Xy4/tS3EvRSbwBlzwWMsjZrlprq/W22PELHjb51r2RPFBqax7HCCXIaLnThvSAMTP1KkI
+gs6VLdVdad08ISeCho1ZLN+whZ2jsTzgcsnJwldluLxNDiyagkxOquB2Knae/OLUsyEkjenmdzb
mG/YhlRnCWPnb8C898bRJGtQvEOiVxjYhtLOxs8AySiT4JuDystlVV4WPeM6tK3VaILeDZxIOSsu
ti/jidNGNZ3/J08yC1dNv9v8AAAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEArTA/8cEAAAAyAQAACwAAAF9y
ZWxzLy5yZWxzhI/NCsIwEITvgu8Q9m7TehCRpr2I4FX0AdZk2wbbJGTj39ubi6AgeJtl2G9m6vYx
jeJGka13CqqiBEFOe2Ndr+B03C3WIDihMzh6RwqexNA281l9oBFTfuLBBhaZ4ljBkFLYSMl6oAm5
8IFcdjofJ0z5jL0MqC/Yk1yW5UrGTwY0X0yxNwri3lQgjs+Qk/+zfddZTVuvrxO59CNCmoj3vCwj
MfaUFOjRhrPHaN4Wv0VV5OYgm1p+LW1eAAAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAHhZTDugBAAAcBAAA
HwAAAGNsaXBib2FyZC9kcmF3aW5ncy9kcmF3aW5nMS54bWykk82O2yAQx++V+g6Ie9d2usl6rXVW
arLZSz9W2vYBphjbqBgQUMd5+w7YcVJrT+0FwXz8Zv4DPDwOnSQ9t05oVdLsJqWEK6YroZqS/vh+
+JBT4jyoCqRWvKQn7ujj9v27BygaC6YVjCBBuQJK2npviiRxrOUduBttuEJfrW0HHo+2SSoLRyR3
Mlml6SbpQCi6vaD24IH8tuIfUFKzX7zagerBIVKy4toy9SjZ/5OhUP2zNa/mxYbO2df+xRJRlRQn
p6DDEdFkckxheEwWWc0FMNS2C/G6rskQKaewRgYfPGGjkV2srP32Rixrn96IxsJjAdxcFWWDejWh
qup3YbvUsjlr2WmlOPPakoqTWnI/ALFoALKZZU6Es8wroJvAC42bdbbOUpwXavp4l99ltwu9Wb7K
c/TPomcZUBjr/DPXHQmbkjpvQTStnxvN4oOC/rPzY0fnhChXH4SUcbZSkWNJ79erNdYBU9Jagsdt
Z/AunWooAdngl2DeRqLTUlQhO3CcbX7upCU9yJLeHvLs034MagHnFK336xQlxlIO/BddjeYsPdtR
04SJ7+Mvfuh5D64dc6JrRHkQ8klVxJ8MvjSwVh+DA1lShcZ4XePtzNrHC0DvdOHJ4l/EzOkfh893
fd7+AQAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAXih3IeIGAAA9HAAAGgAAAGNsaXBib2FyZC90aGVtZS90
aGVtZTEueG1s7FlPbxtFFL8j8R1Ge2/j/42jOlXs2A20aaPYLepxvB7vTjO7s5oZJ/UNtUckJERB
HKjEjQMCKrUSl/JpAkVQpH4F3szsrnfiNUnbCCpoDvHu29+8/+/Nm93LV+5FDB0SISmPO171YsVD
JPb5hMZBx7s1GlxY95BUOJ5gxmPS8eZEelc233/vMt7wGU3GHIvJKCQRQcAolhu444VKJRtra9IH
MpYXeUJieDblIsIKbkWwNhH4CAREbK1WqbTWIkxjbxM4Ks2oz+BfrKQm+EwMNRuCYhyB9JtT6tMY
G/DkoKohci57TKBDzDoeMJ3woxG5pzzEsFTwoONVzJ+3tnl5DW+ki5hasbawbmD+0nXpgslBzcgU
wTgXWh002pe2c/4GwNQyrt/v9/rVnJ8BYN8HU60uRZ6NwXq1m/EsgOzlMu9epVlpuPgC//qSzu1u
t9tsp7pYpgZkLxtL+PVKq7FVc/AGZPHNJXyju9XrtRy8AVl8awk/uNRuNVy8AYWMxgdLaB3QwSDl
nkOmnO2UwtcBvl5J4QsUZEOeXlrElMdqZbJF+C4XA0BoJMOKxkjNEzLFPmRlD0djQbGWgDcILjyx
JF8ukbQwJH1BE9XxPkxw7BUgL599//LZE3R8/+nx/Z+OHzw4vv+jZeSs2sFxUFz14tvP/nz0Mfrj
yTcvHn5RjpdF/K8/fPLLz5+XA6F+FuY9//Lxb08fP//q09+/e1gC3xJ4XISPaEQkukGO0D6PwDDj
FVdzMhavtmIUYlpcsRUHEsdYSynh31ehg74xxyyNjqNHl7gevC2gf5QBr87uOgoPQzFTtETytTBy
gLucsy4XpV64pmUV3DyaxUG5cDEr4vYxPiyT3cOxE9/+LIHOmaWlY3gvJI6aewzHCgckJgrpZ/yA
kBLr7lDq+HWX+oJLPlXoDkVdTEtdMqJjJ5sWi3ZoBHGZl9kM8XZ8s3sbdTkrs3qbHLpIqArMSpQf
Eea48SqeKRyVsRzhiBUdfh2rsEzJ4Vz4RVxfKoh0QBhH/QmRsmzNTQH2FoJ+DUPLKg37LptHLlIo
elDG8zrmvIjc5ge9EEdJGXZI47CI/UAeQIpitMdVGXyXuxWi7yEOOF4Z7tuUOOE+vRvcooGj0iJB
9JOZKInlVcKd/B3O2RQT02qgqzu9OqLx3zVuRqFzWwnn17ihVT7/+lGJ3m9ry96C3ausZnZONOpV
uJPtucfFhL793Xkbz+I9AgWxvEW9a87vmrP3n2/Oq+r5/FvyogtDg9aziJ20zdwdrR67p5SxoZoz
cl2ayVvC5jMZAFEvNAdMkp/DkhAudSmDBAcXCGzWIMHVR1SFwxAnMLVXPc0kkCnrQKKESzguGnIp
b42HyV/Zw2ZTH0Ns65BY7fKJJdc1OTtt5GyMVoE502aC6prBWYXVL6VMwbbXEVbVSp1ZWtWoZrqi
Iy03WbvYnMvB5blpQMy9CVMNglkIvNyCI74WDacdzMhE+93GKAuLicJ5hkiGeELSGGm7l2NUNUHK
cmXJEG2HTQZ9dDzFawVpbc32DaSdJUhFcY0V4rLovUmUsgxeRAm4nSxHFheLk8XoqOO1m7Wmh3yc
dLwpHJThMkog6lIPkpgF8JLJV8Km/anFbKp8Ec12ZphbBFV4+WH9vmSw0wcSIdU2lqFNDfMoTQEW
a0lW/1oT3HpeBpR0o7NpUV+HZPjXtAA/uqEl0ynxVTHYBYr2nb1NWymfKSKG4eQIjdlM7GMIv05V
sGdCJbzvMB1B38DbOe1t88htzmnRFd+JGZylY5aEOG23ukSzSrZw05ByHcxdQT2wrVR3Y9yrm2JK
/pxMKabx/8wUvZ/A64f6REfAh3e9AiNdKR2PCxVy6EJJSP2BgMnB9A7IFnjDC48hqeDFtPkV5FD/
2pqzPExZwylS7dMACQr7kQoFIXvQlkz2ncKsmu5dliVLGZmMKqgrE6v2mBwSNtI9sKX3dg+FkOqm
m6RtwOBO5p97n1bQONBDTrHenE6W7722Bv7pyccWMxjl9mEz0GT+z1XMx4PFrmrXm+XZ3ls0RD9Y
jFmNrCpAWGEraKdl/5oqvOJWazvWksW1ZqYcRHHZYiDmA1ECL5GQ/gf7HxU+IyaN9YY64vvQWxF8
vtDMIG0gqy/YwQPpBmmJYxicLNEmk2ZlXZuOTtpr2WZ9zpNuLveEs7VmZ4n3Kzo7H85ccU4tnqez
Uw87vra0la6GyJ4sUSBNs5OMCUzZx6xdnKBxUO148D0JAn0PruCLlAe0mqbVNA2u4DMTDEv221DH
Sy8yCjy3lBxTzyj1DNPIKI2M0swoMJylX2EySgs6lf5wAl/u9I+Hsm8kMMGl31Sypup88dv8CwAA
//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAnGZGQbsAAAAkAQAAKgAAAGNsaXBib2FyZC9kcmF3aW5ncy9fcmVs
cy9kcmF3aW5nMS54bWwucmVsc4SPzQrCMBCE74LvEPZu0noQkSa9iNCr1AcIyTYtNj8kUezbG+hF
QfCyMLPsN7NN+7IzeWJMk3ccaloBQae8npzhcOsvuyOQlKXTcvYOOSyYoBXbTXPFWeZylMYpJFIo
LnEYcw4nxpIa0cpEfUBXNoOPVuYio2FBqrs0yPZVdWDxkwHii0k6zSF2ugbSL6Ek/2f7YZgUnr16
WHT5RwTLpRcWoIwGMwdKV2edNS1dgYmGff0m3gAAAP//AwBQSwECLQAUAAYACAAAACEAu+VIlAUB
AAAeAgAAEwAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbFBLAQItABQABgAIAAAA
IQCtMD/xwQAAADIBAAALAAAAAAAAAAAAAAAAADYBAABfcmVscy8ucmVsc1BLAQItABQABgAIAAAA
IQAeFlMO6AEAABwEAAAfAAAAAAAAAAAAAAAAACACAABjbGlwYm9hcmQvZHJhd2luZ3MvZHJhd2lu
ZzEueG1sUEsBAi0AFAAGAAgAAAAhAF4odyHiBgAAPRwAABoAAAAAAAAAAAAAAAAARQQAAGNsaXBi
b2FyZC90aGVtZS90aGVtZTEueG1sUEsBAi0AFAAGAAgAAAAhAJxmRkG7AAAAJAEAACoAAAAAAAAA
AAAAAAAAXwsAAGNsaXBib2FyZC9kcmF3aW5ncy9fcmVscy9kcmF3aW5nMS54bWwucmVsc1BLBQYA
AAAABQAFAGcBAABiDAAAAAA=
" strokecolor="#4a7ebb">
<v:stroke endarrow="open"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 19px; left: 0px; margin-left: 714px; margin-top: 8px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 27px; z-index: 251667456;"><img height="19" src="file:///C:/Users/User/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Connector_x0020_de_x0020_fletxa_x0020_recta_x0020_6" width="27" /></span><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:shape
id="Connector_x0020_de_x0020_fletxa_x0020_recta_x0020_3" o:spid="_x0000_s1027"
type="#_x0000_t32" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:139.95pt;margin-top:9.2pt;width:14.4pt;height:0;z-index:251661312;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' o:gfxdata="UEsDBBQABgAIAAAAIQC75UiUBQEAAB4CAAATAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbKSRvU7DMBSF
dyTewfKKEqcMCKEmHfgZgaE8wMW+SSwc27JvS/v23KTJgkoXFsu+P+c7Ol5vDoMTe0zZBl/LVVlJ
gV4HY31Xy4/tS3EvRSbwBlzwWMsjZrlprq/W22PELHjb51r2RPFBqax7HCCXIaLnThvSAMTP1KkI
+gs6VLdVdad08ISeCho1ZLN+whZ2jsTzgcsnJwldluLxNDiyagkxOquB2Knae/OLUsyEkjenmdzb
mG/YhlRnCWPnb8C898bRJGtQvEOiVxjYhtLOxs8AySiT4JuDystlVV4WPeM6tK3VaILeDZxIOSsu
ti/jidNGNZ3/J08yC1dNv9v8AAAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEArTA/8cEAAAAyAQAACwAAAF9y
ZWxzLy5yZWxzhI/NCsIwEITvgu8Q9m7TehCRpr2I4FX0AdZk2wbbJGTj39ubi6AgeJtl2G9m6vYx
jeJGka13CqqiBEFOe2Ndr+B03C3WIDihMzh6RwqexNA281l9oBFTfuLBBhaZ4ljBkFLYSMl6oAm5
8IFcdjofJ0z5jL0MqC/Yk1yW5UrGTwY0X0yxNwri3lQgjs+Qk/+zfddZTVuvrxO59CNCmoj3vCwj
MfaUFOjRhrPHaN4Wv0VV5OYgm1p+LW1eAAAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEA5uWWCOgBAAAcBAAA
HwAAAGNsaXBib2FyZC9kcmF3aW5ncy9kcmF3aW5nMS54bWykk91u2yAUx+8n7R0Q96vtpGkcq06l
JU1vtrVStwc4xdhGw4CAOc7b72A7Tmb1ar1BcD5+5/wPcP/QNZK03DqhVU6Tm5gSrpguhKpy+uvn
4UtKifOgCpBa8ZyeuKMP28+f7iGrLJhaMIIE5TLIae29yaLIsZo34G604Qp9pbYNeDzaKiosHJHc
yGgRx3dRA0LR7QW1Bw/kjxX/gZKa/ebFDlQLDpGSZdeWsUfJPk6GTLVP1ryaFxs6Zz/aF0tEkVOc
nIIGR0Sj0TGG4TGaZVUXQFfaJsTrsiRdTzmFtWfwzhM2GNnFyurnd2JZ/fhONBYeCuDmqijr1KsJ
VVW7C9u5luVZy04rxZnXlhSclJL7DohFA5DlJHMknGVeAd0InmlcpKv1KsZ5oablenO7vpvpTdJF
mqJ/Ej3JgMxY55+4bkjY5NR5C6Kq/dRo0j8oaL85P3R0Tujl6oOQsp+tVOSY081qscI6YHJaSvC4
bQzepVMVJSAr/BLM257otBRFyA4cZ6u3nbSkBZnT20OafN0PQTXgnHrrBhWOshz477oYzEl8tqOm
EdO/j3/4oec9uHrI6V3DuD0I+agK4k8GXxpYq4/BgSypQmO8LPF2Ju3DBaB3vPBo9i/6zPEfh893
fd7+BQAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAXih3IeIGAAA9HAAAGgAAAGNsaXBib2FyZC90aGVtZS90
aGVtZTEueG1s7FlPbxtFFL8j8R1Ge2/j/42jOlXs2A20aaPYLepxvB7vTjO7s5oZJ/UNtUckJERB
HKjEjQMCKrUSl/JpAkVQpH4F3szsrnfiNUnbCCpoDvHu29+8/+/Nm93LV+5FDB0SISmPO171YsVD
JPb5hMZBx7s1GlxY95BUOJ5gxmPS8eZEelc233/vMt7wGU3GHIvJKCQRQcAolhu444VKJRtra9IH
MpYXeUJieDblIsIKbkWwNhH4CAREbK1WqbTWIkxjbxM4Ks2oz+BfrKQm+EwMNRuCYhyB9JtT6tMY
G/DkoKohci57TKBDzDoeMJ3woxG5pzzEsFTwoONVzJ+3tnl5DW+ki5hasbawbmD+0nXpgslBzcgU
wTgXWh002pe2c/4GwNQyrt/v9/rVnJ8BYN8HU60uRZ6NwXq1m/EsgOzlMu9epVlpuPgC//qSzu1u
t9tsp7pYpgZkLxtL+PVKq7FVc/AGZPHNJXyju9XrtRy8AVl8awk/uNRuNVy8AYWMxgdLaB3QwSDl
nkOmnO2UwtcBvl5J4QsUZEOeXlrElMdqZbJF+C4XA0BoJMOKxkjNEzLFPmRlD0djQbGWgDcILjyx
JF8ukbQwJH1BE9XxPkxw7BUgL599//LZE3R8/+nx/Z+OHzw4vv+jZeSs2sFxUFz14tvP/nz0Mfrj
yTcvHn5RjpdF/K8/fPLLz5+XA6F+FuY9//Lxb08fP//q09+/e1gC3xJ4XISPaEQkukGO0D6PwDDj
FVdzMhavtmIUYlpcsRUHEsdYSynh31ehg74xxyyNjqNHl7gevC2gf5QBr87uOgoPQzFTtETytTBy
gLucsy4XpV64pmUV3DyaxUG5cDEr4vYxPiyT3cOxE9/+LIHOmaWlY3gvJI6aewzHCgckJgrpZ/yA
kBLr7lDq+HWX+oJLPlXoDkVdTEtdMqJjJ5sWi3ZoBHGZl9kM8XZ8s3sbdTkrs3qbHLpIqArMSpQf
Eea48SqeKRyVsRzhiBUdfh2rsEzJ4Vz4RVxfKoh0QBhH/QmRsmzNTQH2FoJ+DUPLKg37LptHLlIo
elDG8zrmvIjc5ge9EEdJGXZI47CI/UAeQIpitMdVGXyXuxWi7yEOOF4Z7tuUOOE+vRvcooGj0iJB
9JOZKInlVcKd/B3O2RQT02qgqzu9OqLx3zVuRqFzWwnn17ihVT7/+lGJ3m9ry96C3ausZnZONOpV
uJPtucfFhL793Xkbz+I9AgWxvEW9a87vmrP3n2/Oq+r5/FvyogtDg9aziJ20zdwdrR67p5SxoZoz
cl2ayVvC5jMZAFEvNAdMkp/DkhAudSmDBAcXCGzWIMHVR1SFwxAnMLVXPc0kkCnrQKKESzguGnIp
b42HyV/Zw2ZTH0Ns65BY7fKJJdc1OTtt5GyMVoE502aC6prBWYXVL6VMwbbXEVbVSp1ZWtWoZrqi
Iy03WbvYnMvB5blpQMy9CVMNglkIvNyCI74WDacdzMhE+93GKAuLicJ5hkiGeELSGGm7l2NUNUHK
cmXJEG2HTQZ9dDzFawVpbc32DaSdJUhFcY0V4rLovUmUsgxeRAm4nSxHFheLk8XoqOO1m7Wmh3yc
dLwpHJThMkog6lIPkpgF8JLJV8Km/anFbKp8Ec12ZphbBFV4+WH9vmSw0wcSIdU2lqFNDfMoTQEW
a0lW/1oT3HpeBpR0o7NpUV+HZPjXtAA/uqEl0ynxVTHYBYr2nb1NWymfKSKG4eQIjdlM7GMIv05V
sGdCJbzvMB1B38DbOe1t88htzmnRFd+JGZylY5aEOG23ukSzSrZw05ByHcxdQT2wrVR3Y9yrm2JK
/pxMKabx/8wUvZ/A64f6REfAh3e9AiNdKR2PCxVy6EJJSP2BgMnB9A7IFnjDC48hqeDFtPkV5FD/
2pqzPExZwylS7dMACQr7kQoFIXvQlkz2ncKsmu5dliVLGZmMKqgrE6v2mBwSNtI9sKX3dg+FkOqm
m6RtwOBO5p97n1bQONBDTrHenE6W7722Bv7pyccWMxjl9mEz0GT+z1XMx4PFrmrXm+XZ3ls0RD9Y
jFmNrCpAWGEraKdl/5oqvOJWazvWksW1ZqYcRHHZYiDmA1ECL5GQ/gf7HxU+IyaN9YY64vvQWxF8
vtDMIG0gqy/YwQPpBmmJYxicLNEmk2ZlXZuOTtpr2WZ9zpNuLveEs7VmZ4n3Kzo7H85ccU4tnqez
Uw87vra0la6GyJ4sUSBNs5OMCUzZx6xdnKBxUO148D0JAn0PruCLlAe0mqbVNA2u4DMTDEv221DH
Sy8yCjy3lBxTzyj1DNPIKI2M0swoMJylX2EySgs6lf5wAl/u9I+Hsm8kMMGl31Sypup88dv8CwAA
//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAnGZGQbsAAAAkAQAAKgAAAGNsaXBib2FyZC9kcmF3aW5ncy9fcmVs
cy9kcmF3aW5nMS54bWwucmVsc4SPzQrCMBCE74LvEPZu0noQkSa9iNCr1AcIyTYtNj8kUezbG+hF
QfCyMLPsN7NN+7IzeWJMk3ccaloBQae8npzhcOsvuyOQlKXTcvYOOSyYoBXbTXPFWeZylMYpJFIo
LnEYcw4nxpIa0cpEfUBXNoOPVuYio2FBqrs0yPZVdWDxkwHii0k6zSF2ugbSL6Ek/2f7YZgUnr16
WHT5RwTLpRcWoIwGMwdKV2edNS1dgYmGff0m3gAAAP//AwBQSwECLQAUAAYACAAAACEAu+VIlAUB
AAAeAgAAEwAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbFBLAQItABQABgAIAAAA
IQCtMD/xwQAAADIBAAALAAAAAAAAAAAAAAAAADYBAABfcmVscy8ucmVsc1BLAQItABQABgAIAAAA
IQDm5ZYI6AEAABwEAAAfAAAAAAAAAAAAAAAAACACAABjbGlwYm9hcmQvZHJhd2luZ3MvZHJhd2lu
ZzEueG1sUEsBAi0AFAAGAAgAAAAhAF4odyHiBgAAPRwAABoAAAAAAAAAAAAAAAAARQQAAGNsaXBi
b2FyZC90aGVtZS90aGVtZTEueG1sUEsBAi0AFAAGAAgAAAAhAJxmRkG7AAAAJAEAACoAAAAAAAAA
AAAAAAAAXwsAAGNsaXBib2FyZC9kcmF3aW5ncy9fcmVscy9kcmF3aW5nMS54bWwucmVsc1BLBQYA
AAAABQAFAGcBAABiDAAAAAA=
" strokecolor="#4a7ebb">
<v:stroke endarrow="open"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-87946064417358579432013-05-27T20:48:00.002+02:002013-05-27T20:52:01.827+02:00Manteniment o evolució? Lazarsfeld i Merton<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les
escoles de tendència funcionalista es situarien, sobretot, als Estats Units dels
anys seixanta i setanta i, més concretament, en el si d’universitats tant
prestigioses com Harvard, Columbia, Yale i Princeton. D’entre els
funcionalistes mes destacats hi ha els sociòlegs Lazarsfeld i Merton els quals
escriurien el famós llibre sobre <i><span lang="EN-US">mass communication research</span></i><span lang="EN-US"> </span><i>LOS MEDIOS
DE COMUNICACION DE MASAS, EL GUSTO POPULAR Y LA ACCION SOCIAL ORGANIZADA.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A mode
d’introducció, podem dir que el funcionalisme considera que la societat és un
conjunt de diferents parts (creences, institucions, valors, costums, normes...)
les quals, interrelacionades, formen el tot i cada una de les quals té una
finalitat concreta. La teoria sociològica funcionalista (camp més concret en el
qual es situen els nostres sociòlegs Lazarsfeld i Merton) s’aproxima més a la
idea de que els mitjans de comunicació i la publicitat poden actuar de manera
positiva en la integració i en el manteniment de l’ordre social, així com en la
capacitat de respondre davant les contingències que es presenten en les
societats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb
tot, però, en el seu llibre fan una revelació important, consideren que els medis
de comunicació de masses estan sobrevalorats; </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="ES"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="ES">Según nuestro parecer, </span></i><i><span lang="ES">y </span></i><i><span lang="ES">lo
planteamos a manera de hipótesis, </span></i><i><span lang="ES">el </span></i><i><span lang="ES">papel social atribuido a los medios de comunicación de
masas, por el solo hecho de que existen, ha sido, por lo general,
sobrevalorado. ¿En qué se funda este juicio? Es evidente que los medios de comunicación
de ma</span></i><i><span lang="ES">sas </span></i><i><span lang="ES">llegan
a un público enorme (…) Conocer los datos sobre el consumo que corresponden al campo
de los medios de comunicación de masas, no significa todavía demostrar el
efecto que producen sobre el comportamiento, las actitudes y el modo de ver.<a href="file:///C:/Users/User/Desktop/UOC%20ALBA/10%C3%A8%20Semestre-%20Seminari%20B2,%20Hiperm%C3%A8dia,%20M%C3%B3n%20Cl%C3%A0ssic%20II,%20Mitjans%20de%20Comunicaci%C3%B3/Comunicaci%C3%B3/merton%20blogg.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="ES" style="line-height: 120%;">[1]</span></b></span><!--[endif]--></span></a><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-aYiJeKyHXVQ/UaOqQX69hLI/AAAAAAAAASI/eWZ1Q5PD0Es/s1600/media.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-aYiJeKyHXVQ/UaOqQX69hLI/AAAAAAAAASI/eWZ1Q5PD0Es/s400/media.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així
doncs, el llibre ens situa en un pla que vol relativitzar la visió d’altres
autors i grups socials sobre la preocupació del poder que els mitjans de
comunicació tenen sobre les societats com podrien ser, per exemple, el control
organitzat de pensament (a mode de Goebbels durant el Reich i les campanyes de propaganda)
o la modificació de gustos estètics i sobre la cultura popular. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons
argumenten, les principals atribucions reals que es poden fer als mitjans són,
a <i>grosso modo</i>, l’atorgament d’estatus<i> </i>als problemes públics, a les persones,
organitzacions...donant-lis ressò públic o bé el que denominen la <i>disfunció narcotitzant</i>, és a dir, que la sobrecarrega d’informació
pot causar en la població, de manera involuntària, un canvi en l’actitud de les
persones, passant d’una participació activa a un coneixement passiu. <o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els autors aposten per un ús eficaç dels mitjans en el que denominen </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;"><u>la propaganda en favor de objectius socials</u> </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">amb la que, per exemple, s’actués a favor de
relacions socials no discriminatòries, reformes escolars i, en general,
actituds positives vers entitats i organitzacions que vetllen per la societat. Alhora,
prenen consciència que en les societats liberals es perpetua l’estructura
existent, sense cap tipus de voluntat de canvi doncs als grans monopolis i
empreses comercials ja els hi està bé aquesta concepció dels mitjans “totpoderosos”.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És possible que les idees dels nostres sociòlegs avui dia tinguin encara validesa perquè no s'ha avançat cap a la <i>"propaganda a favor de objectius socials</i>"?</span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div align="left" class="MsoNormal">
<a href="file:///C:/Users/User/Desktop/UOC%20ALBA/10%C3%A8%20Semestre-%20Seminari%20B2,%20Hiperm%C3%A8dia,%20M%C3%B3n%20Cl%C3%A0ssic%20II,%20Mitjans%20de%20Comunicaci%C3%B3/Comunicaci%C3%B3/merton%20blogg.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 9pt; line-height: 120%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9.0pt;"> </span><b><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-font-kerning: 0pt;">PAUL F. LAZARSFELD. ROBERT K.
MERTON</span></b><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-font-kerning: 0pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-font-kerning: 0pt;">LOS
MEDIOS DE COMUNICACION DE MASAS EL GUSTO POPULAR Y LA ACCION SOCIAL ORGANIZADA. </span></i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.5pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-font-kerning: 0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-69242108760992920852013-05-27T18:37:00.002+02:002013-06-02T20:42:20.378+02:00Teoria Funcionalista, Wolf i les conductes "desviades"<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La teoria funcionalista o funcionalisme ha tingut un gran
pes en l’àmbit de les ciències socials des dels anys seixanta del segle XX. El
desenvolupament d’aquesta teoria coincidiria cronològicament amb la difusió
dels primers mitjans de comunicació en massa; la ràdio, la premsa escrita, la
popularització de la televisió i el cinema i amb els estudis sobre recerca en
comunicació de masses (<i>mass communication
research</i>) desenvolupada durant aquesta època als Estats Units. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Podem dir, a grans trets, que la <i>perspectiva funcionalista pren, com a unitat d’anàlisi, el sistema
social entès com un conjunt interdependent d’elements culturals i estructurals que
es copsa com un tot</i>.<a href="file:///C:/Users/User/Desktop/UOC%20ALBA/10%C3%A8%20Semestre-%20Seminari%20B2,%20Hiperm%C3%A8dia,%20M%C3%B3n%20Cl%C3%A0ssic%20II,%20Mitjans%20de%20Comunicaci%C3%B3/Comunicaci%C3%B3/Funcionalisme%20Wolf.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 120%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En paraules de Mauro Wolf, un dels principals teòrics
funcionalistes; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hay que subrayar el hecho de que la sociedad es
analizada como un sistema complejo, que tiende al mantenimiento del equilibrio
(Parsons habla de tendencias a la homeostasis), compuesto por subsistemas
funcionales cada uno de los cuales tiene la misión de resolver un problema
fundamental del sistema en su conjunto.(WOLF, Investigación en comunicación. La teoría funcionalista)<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons l’autor, els estudis de comunicacions de masses han
de centrar-se en identificar els problemes comunicatius a partir del punt de
vista de la societat, del funcionament d’aquest gran sistema complex buscant el
seu equilibri i veient quin paper hi juguen els mitjans de comunicació. En
aquest gran sistema que és la societat, els mitjans de comunicació poden, o bé
ajudar a cohesionar-la o bé ajudar a afeblir-la. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-dEZKHBdmok0/UaOKa-INRYI/AAAAAAAAARw/VbUPUU_CKZA/s1600/naranja+mec%C3%A1nica.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-dEZKHBdmok0/UaOKa-INRYI/AAAAAAAAARw/VbUPUU_CKZA/s320/naranja+mec%C3%A1nica.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un debat clàssic en la teoria funcionalista és si la difusió
massiva de missatges contraris a les conductes socialment acceptables,
políticament correctes...és contraproduent per a la societat i si influeix i
suggestiona les persones a actuar de manera “incorrecte”. </span><br />
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-h5wcEy8qClY/UaOKbo5UToI/AAAAAAAAAR4/lduzpNOWRLI/s1600/hair.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-h5wcEy8qClY/UaOKbo5UToI/AAAAAAAAAR4/lduzpNOWRLI/s320/hair.jpg" width="225" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Als anys seixanta, en
plena ebullició d'aquesta teoria apareixien, com flors en un jardí, pel·lícules
“poc recomanables” des del punt de vista de la correcció social tant que, fins i tot, van estar prohibides i/o
censurades. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La pregunta és clara...en ple segle XXI, la nostra societat és encara tant poc madura, conscient i civilitzada que encara se'ns apliquen censures dignes de fa cinquanta anys enrere?<br /><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br clear="all" />
</span><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="file:///C:/Users/User/Desktop/UOC%20ALBA/10%C3%A8%20Semestre-%20Seminari%20B2,%20Hiperm%C3%A8dia,%20M%C3%B3n%20Cl%C3%A0ssic%20II,%20Mitjans%20de%20Comunicaci%C3%B3/Comunicaci%C3%B3/Funcionalisme%20Wolf.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 120%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a> Mitjans de
Comunicació digitals. Història i actualitat. La recerca comunicativa. Pàgina. 7</span><o:p></o:p></div>
</div>
</div>
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-33662039077909708742013-05-23T21:23:00.001+02:002013-05-29T21:59:48.205+02:00L'esfera pública<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: lime;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/--8e4Jof1DFo/UZ5aIu1DXGI/AAAAAAAAARg/-BGm1BhXsvc/s1600/HABERMAS.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/--8e4Jof1DFo/UZ5aIu1DXGI/AAAAAAAAARg/-BGm1BhXsvc/s1600/HABERMAS.jpg" width="282" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">Segons Jürgen
Habermas a<span class="apple-converted-space"> </span><i>"La Esfera
Pública.<span class="apple-converted-space"> </span>Un artículo de
enciclopedia" l’espai públic<span class="apple-converted-space"> </span></i>(</span><i><span lang="DE" style="line-height: 150%;">Öffentlichkeit</span></i><span style="line-height: 150%;">) és un camp de la nostra vida social en el qual ens podem
expressar lliurement i en el qual les persones es relacionen de manera
voluntària per tal de fer valer les seves opinions respecte algun assumpte
d'interès general.</span></span><o:p></o:p></div>
<div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En democràcia, és un lloc de debat necessari
per l’existència de la política ja que, segons l’autor, sense aquest espai
públic no hi pot haver-hi política ja que no existiria la “opinió pública”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Habermas ha estat molt crític amb el joc
existent entre <i>l’esfera pública</i>, <i>l’esfera de l’autoritat pública</i> (aquells
formada pels poders fàctics de l’estat, la policia i les classes dominants) i
els <i>mitjans de comunicació</i>.</span></span></div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A partir
dels anys seixanta, Habermas considerà que s’estava posant en perill l’esfera
pública, és a dir, la capacitat de generar “opinió pública” ja que els mitjans
de comunicació silenciarien grups socials sencers. En aquest sentit, si l’Estat
no és capaç d’escoltar l’opinió pública i conviure amb les crítiques i les
diversitats d’opinions, són governs sentenciats a no perdurar en un Estat de
dret. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La crítica de Habermas pren avui dia més sentit que mai, un moment
social molt complex en el que molts es senten desemparats i gens escoltats. Em ve
al cap el <a href="http://www.acampadadebarcelona.org/">Moviment del 15M</a>,
es assemblees públiques, les revoltes socials arreu...molts podem pensar que,
efectivament, durant molt de temps s’ha intentat minar la participació activa
pública, a banda d’intentar manipular i “conduir” la mentalitat social cap a on
s’ha necessitat.</span></span><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F--8e4Jof1DFo%2FUZ5aIu1DXGI%2FAAAAAAAAARg%2F-BGm1BhXsvc%2Fs1600%2FHABERMAS.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://2.bp.blogspot.com/--8e4Jof1DFo/UZ5aIu1DXGI/AAAAAAAAARg/-BGm1BhXsvc/s1600/HABERMAS.jpg" -->Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-73484462349500724842013-05-22T19:52:00.003+02:002013-05-29T21:58:28.474+02:00Williams i la "massa"<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">comunicació de
masses</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> comença, per molts autors, amb la invenció de la impremta de
Guttenberg al segle XV, un mitjà que permetia la reproducció de milers d’exemplars
d’una obra i que aquesta arribés a un nombre important de persones. Quan s’inventà,
però, la gran majoria de persones no sabien ni llegir ni escriure i per tant, disposaven
del medi però no de les eines per utilitzar-lo.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No seria fins el desenvolupament de la Il·lustració europea
del segle XVIII quan es viuria la creixent necessitat “d’estar informat” amb el
desenvolupament dels moviments democratitzadors i la cultura de lletres. Aquest
fet sosté el que molts autors creuen; no hi ha comunicació de masses sinó hi ha
una massa que necessita estar informada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Sko5-7sUYnw/UZ0EvehbsvI/AAAAAAAAAQw/GYk7X5uQxWM/s1600/raymond+williams.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="http://2.bp.blogspot.com/-Sko5-7sUYnw/UZ0EvehbsvI/AAAAAAAAAQw/GYk7X5uQxWM/s320/raymond+williams.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’autor Raymond Williams (Regne Unit, 31 d'agost de 1921- Regne
Unit, 26 de gener de 1988) publicaria l’any 1958 <i>Cultura i Societat</i>, un llibre de referència on desenvolupa una
explicació en torn a la idea de com la cultura (la de les elits, l’alta cultura)
ha anat patint transformacions en entrar en contacte amb les “masses”, mot que
associa amb el “populacho” i suposava un gran perill i amenaça per la cultura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest sentit, l’autor sosté que el desenvolupament
cultural i la comunicació de masses avança paral·lelament a la
industrialització, a la democratització i a la nova organització social que el
procés industrial ha portat (la vida urbana) i que l’aparició dels mitjans de
comunicació de masses va lligat a la necessitat de “conduir la massa” per ser
capaç de vertebrar les societats i la vida col·lectiva. La idea de “massa”, tal
i com l’entén Williams, forma part d’aquesta necessitat de dominació i
conducció del poble cap a idearis i pensaments tipus: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-RgRojED2mEs/UZ0FQ6hX5QI/AAAAAAAAAQ4/KLlOXf3T1M8/s1600/workers1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-RgRojED2mEs/UZ0FQ6hX5QI/AAAAAAAAAQ4/KLlOXf3T1M8/s400/workers1.jpg" width="400" /></a><i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></i></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="display: inline !important;">
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></i></span></i></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="display: inline !important;">
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Las masas son siempre los otros, aquellos a
quienes no conocemos ni podemos conocer. Hoy, sin embargo, en una sociedad como
la nuestra, vemos habitualmente a esos otros, en la multitud de sus
variaciones; físicamente, estamos a su lado. </span></span></i><i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Están aquí, y nosotros estamos con
ellos. Y el hecho de que estemos con ellos es, por supuesto, el quid de la
cuestión. Para otras personas, nosotros también somos masas. Las masas son la
otra gente.”</span></span></i></span></i></span></i></span></i></span></i></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<i></i></div>
<br />
<br />
<br />Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-51139545699975662062013-05-20T20:47:00.001+02:002013-05-26T19:57:04.362+02:00Adorno i Horkheimer<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Adorno i Horkheimer, acadèmics de
l’escola de Frankfurt, ens situen en el marc de la industria cultural en el seu
llibre <i><span lang="ES">Dialéctica de la
Ilustración</span></i>, per fer una
extensa reflexió sobre de quina manera aquesta empresa estén els seus tentacles
sobre tots els àmbits culturals existents, des de la ràdio, la televisió, el
cinema i els diaris, i com afecta i en definitiva posseeix, els gustos, les
aficions, les sensacions i emocions dels consumidors de cultura. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La cultura marca hoy todo un rasgo de semejanza. Cine,
radio y revistas constituyen un sistema. Cada sector esta armonizado entre sí
mismo y todos entre ellos. La industria
cultural (o cultura de masas), al contrario, no sublima, reprime. </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-xsj2mpeITVs/UZpu_s7vUwI/AAAAAAAAAQE/tg2y15eAwp4/s1600/2009-a32-08-05-adorno-b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="220" src="http://1.bp.blogspot.com/-xsj2mpeITVs/UZpu_s7vUwI/AAAAAAAAAQE/tg2y15eAwp4/s320/2009-a32-08-05-adorno-b.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Adorno</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Certament Adorno i Horkheimer són
pessimistes en el seu estudi, amb el subtítol <i><span lang="ES">Ilustración como engaño de masas</span></i>,
en advertir que la cultura d’avui dia (tenint en compte que escriuen l’any
1944), no és més que un mode de <b>repressió
del pensament dels individus</b>, una manera de tenir la gent dirigida cap on
la indústria vol, de manera que la llibertat de pensament és vegi minvada per
la concessió preestablerta de totes les possibles reflexions o inputs,
perfectament estudiats, que ja van integrats en un determinat producte
cultural. En altres paraules, la indústria cultural és “preocupa” de facilitar
al espectador tot el necessari perquè el seu pensament vagi dirigit cap a una
determinada mentalitat, segons necessitat, sense que aquest hagi de fer un
esforç extra de reflexió. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Para todos (los consumidores) hay algo previsto, a fin
que ninguno pueda escapar; las diferencias son acuñadas y propagadas
artificialmente. Reducidos a material estadístico, los consumidores son
distribuidos sobre el mapa geográfico de las oficinas de investigación de
mercado (…)”<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entre els mitjans amb els quals la
indústria cultural es serveix per perpetuar el seu poder sobre els consumidors
es troben, per exemple, la poca o nul·la innovació en les temàtiques dels
productes, ja siguin cinematogràfics o musicals, adoptant polítiques
continuistes amb paràmetres que ja han funcionat prèviament; <i><span lang="ES">“se puede captar de inmediato como terminará, quién será
recompensado, castigado u olvidado; y, desde luego, en la música ligera de
oído, la continuación de éste y sentirse feliz cuando sucede así efectivamente”</span></i><span lang="ES"> </span><i><span lang="ES"> <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></i></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-eHnje6F3dJ8/UZpvBXsxXkI/AAAAAAAAAQM/lMF-1_yMEAI/s1600/horkheimer.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-eHnje6F3dJ8/UZpvBXsxXkI/AAAAAAAAAQM/lMF-1_yMEAI/s320/horkheimer.gif" width="278" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Horkheimer</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així doncs, la reproducció en massa dels
productes és, per la indústria cultural, una aposta segura que, en suma, <b><i><span lang="ES">absolutiza
la imitación. </span></i></b>Aquesta
idea de “cultura en llauna” lliga i alhora es contraposa a la visió de <b>Marcuse, </b>el qual feia referència a la <i>cultura afirmativa </i> com una via d’escapament de la vida
quotidiana, la qual refrescava i renovava els esperits de la societat
mitjançant la invenció de móns paral·lels, <i>fent
més suportable la dura existència en el món capitalista.</i> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">La indústria cultural,
però, dificulta aquest objectiu, superposant els interessos econòmics als
gustos estètics i la innovació.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest discurs, doncs, ens condueix a la
idea que el consumidor de cultura, segons Adorno i Horkheimer, no és més que un
<b>subjecte passiu</b> dins el marc
cultural, al qual tot se li dona fet per tal que la única tasca que hagi de fer
sigui la de alimentar-se del producte, sense saborejar-lo; <i><span lang="ES">“ El espectador no debe necesitar de ningún pensamiento
propio: el producto prescribe toda reacción(…)Toda conexión lógica que requiera
esfuerzo intelectual es cuidadosamente evitada”.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br clear="all" />
</span><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-43571772473617438082013-05-20T19:01:00.000+02:002013-05-20T20:48:28.686+02:00Apocalíptics o integrats? <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Tm9YU86ZOGA/UZpUxCTXluI/AAAAAAAAAPk/5vL633GclFA/s1600/apocalipticos-integrados-umberto-eco_1_1286469.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-Tm9YU86ZOGA/UZpUxCTXluI/AAAAAAAAAPk/5vL633GclFA/s400/apocalipticos-integrados-umberto-eco_1_1286469.jpg" width="286" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del llibre d'Umberto Eco</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
</div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<div style="line-height: 17.25pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Umberto
Eco escriuria l'any 1965 el llibre <i>Apocalípticos e integrados, </i>en
el qual reflexionaria sobre la convivència entre la cultura popular i la
cultura de masses. La tesi central del llibre gira al voltant de la idea de que
la cultura popular dels grans noms, obres, autors... s’ha vist
“prostituïda” per la cultura o productes fets en sèrie. “</span><i><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Nada tan dispar a la idea de cultura (que implica
un sutil y especial contacto de almas) como la de industria (que evoca
montajes, reproducción en serie, circulación extensa y comercio de objetos
convertidos en mercancía)”.</span></i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 17.25pt;">
<i><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div style="line-height: 17.25pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest sentit, l'autor fa una divisió de les dues posicions que els homes poden adoptar davant la implantació d'aquesta cultura de masses que s'estén arreu; els apocalíptics i els integrats. </span></div>
<div style="line-height: 17.25pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 17.25pt;">Els </span><span style="line-height: 23px;">apocalíptics</span><span style="line-height: 17.25pt;"> adopten una posició clarament negativa i contraposada a la cultura de masses ja que entenen que aquesta substitueix i anorrea la cultura popular. Amb aquest to pessimista, la cultura de masses es vista com quelcom que produït de manera seriada, fa que perdi tot el valor d'originalitat. </span></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 17.25pt;">Els integrats, en canvi, adopten una actitud positiva i activa vers el canvi, animats pels progressos i facilitats que a cultura de masses aporta als homes com es,per exemple, el fàcil accés a aquesta. </span></span></div>
<br />
<div align="left" class="MsoNormal" style="line-height: 17.25pt;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div>
<br />
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br /></div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-50011757081964626722013-05-20T18:25:00.002+02:002013-06-02T19:45:21.516+02:00Informació, interconnexió, ofec?<div class="Default" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%;">Actualment sentim anomenar, gairebé a diari, que vivim en el si de la "societat de la informació i la comunicació" </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%;">Què vol dir això?</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Segons ens explica Armand
Mattelart a <i>La Sociedad de la
Información: El enfrentamiento entre proyectos de Sociedad</i> és un complex
sistema global que avarca àmbits tant amplis com la mundialització de la
informació però també del capital, del treball, de les mercaderies o les
persones. La evolució, però més significativa que ha viscut l’home dels últims
anys és la difusió del món internet, del <i>world
wide web</i> i de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: xx-small; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">En aquest sentit, una de les
idees més </span><span style="line-height: 150%;">importants i que podem destacar és la possibilitat d’interconnexió
que internet i les TIC ha generat, facilitant la comunicació i l’intercanvi de
tot tipus d’informació a escala global. L’alta producció i accés a la
informació que dona internet fa que els homes tinguem més possibilitats que mai
d’estar informats i actualitzats i això contribueixi a formar nous
coneixements, esdevenint (a priori) persones més formades, o si més no, més
informades.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-QWBXMqcu12w/UZpdHcUtaHI/AAAAAAAAAP0/Dma2OUwqoZI/s1600/colar+informaci%C3%B3n.jpg" imageanchor="1" style="line-height: 150%; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="http://2.bp.blogspot.com/-QWBXMqcu12w/UZpdHcUtaHI/AAAAAAAAAP0/Dma2OUwqoZI/s400/colar+informaci%C3%B3n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-QWBXMqcu12w/UZpdHcUtaHI/AAAAAAAAAP0/Dma2OUwqoZI/s1600/colar+informaci%C3%B3n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"></span></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Sorgeixen, però alguns
dubtes entre els pensadors com Matterlart; </span><i><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">“La información no contribuye, por sí misma, al
entendimiento ni a la solución de los problemas sociales, para aprovecharla es
preciso saber identificar, encontrar y cotejar la información que nos pueda
resultar útil</span></i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">.” </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span>
</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">La pretesa infal·libilitat del coneixement en xarxa es posa en dubte si
analitzem la manca d’elements existents que verifiqui la qualitat de la
informació que podem trobar a internet. Anteriorment, qualsevol persona que
cercava una informació, es veia obligat a realitzar una cerca bibliogràfica
tenint en compte les fonts més prestigioses. Ara, tot aquest procés es posa en
mans de cercadors automàtics manipulats per donar uns resultats subjectes a
interessos comercials.</span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
</div>
<div>
<div id="ftn1">
</div>
</div>
<br />
<br />
<div class="Default" style="text-align: left;">
</div>
<div class="Default" style="text-align: center;">
<b><span lang="ES" style="font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b></div>
<div class="Default" style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4803187176792755164.post-62782871847719220172013-03-06T19:45:00.002+01:002013-05-23T21:27:44.404+02:00Benvinguts!Benvinguts companys al meu blog de l'assignatura de Mitjans de Comunicació. En breus tots sabrem què haurem de publicar, fins al moment, només gràcies per entrar-hi.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-D2HIB4T45CU/UZpyFPhsxxI/AAAAAAAAAQg/S3L9OgSMJ0Q/s1600/benvinguts-al-mon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-D2HIB4T45CU/UZpyFPhsxxI/AAAAAAAAAQg/S3L9OgSMJ0Q/s640/benvinguts-al-mon.jpg" height="640" width="451" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Albahttp://www.blogger.com/profile/17057137981166232770noreply@blogger.com0